HMS Duke of York (17)

HMS Duke of York (17)

Epònim	número de gallardet: 17
Drassana	John Brown & Company
Número assignat per la drassana	554
Historial
Col·locació de quilla	5 maig 1937
Avarament	28 febrer 1940
Assignació	4 novembre 1941
Retirada del servei	novembre 1951
Operador/s    Royal Navy
Lema	«Honi soit qui mal y pense»
Característiques tècniques
Tipus	cuirassat
Classe	Classe King George V
Desplaçament	38000 t
Eslora	227,09 m
Mànega	31,44 m
Calat	10,5 m
Característiques militars
Blindatge	Cinturó principal: 14.7 polzades (370 mm) Cinturó inferior: 5.4 polzades (140 mm) Coberta: 5–6 polzades (127–152 mm) Torretes principals: 12.75 polzades (324 mm) Barbetes: 12.75 polzades (324 mm) Mampares: 10–12 polzades (254–305 mm) Castell: 3–4 polzades (76–102 mm).[1]
Armament	10 × canons Mark VII BL 14 in (360 mm) 16 × canons dobres Mk. I QF 5.25 in (133 mm) 48 × canons antiaeris QF Mk. VIII 2 pdr 40 mm (1.6 in) 6 × canons antiaeris Oerlikon 20 mm (0.8 in)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

HMS Duke of York va ser un cuirassat de classe King George V de la Royal Navy. Se li posà la quilla el maig de 1937, sent construït per John Brown and Company a Clydebank, Escòcia, i posat en servei a la Royal Navy el 4 de novembre de 1941, i posteriorment va assistir al servei de combat durant la Segona Guerra Mundial.

A mitjans de desembre de 1941, el Duke of York va transportar el primer ministre Winston Churchill als Estats Units per reunir-se amb el president Franklin D. Roosevelt. El viatge pel mar va ser dur fins i tot per a l'Atlàntic Nord, Churchill va escriure a la seva dona: "Estar en un vaixell amb un temps com aquest és com estar a una presó, amb la possibilitat addicional de ser ofegat". Entre març i setembre de 1942, el Duke of York va participar en tasques d'escorta de convois, inclòs com a vaixell insígnia de la Força de Coberta Pesant del comboi PQ-17, però a l'octubre va ser enviat a Gibraltar on es va convertir en el vaixell insígnia de la Força H.

L'octubre de 1942, el Duke of York va estar involucrat en la invasió aliada del nord d'Àfrica, però va veure poca acció, ja que el seu paper només la requeria protegir els portaavions. El Duke of York va aturar el vaixell portuguès Gil Eannes l'1 de novembre de 1942 i un comando va arrestar a Gastão de Freitas Ferraz. Els britànics havien recollit trànsit de ràdio indicant espionatge naval, possiblement comprometent el secret de la propera operació Torxa .

Després de l'operació Torxa, el Duke of York va participar en les operacions Camera i Governor, que eren operacions de diversió dissenyades per allunyar l'atenció dels alemanys de l'operació Husky, la invasió de Sicília. El 4 d'octubre, el Duke of York va operar amb el seu vaixell germà Anson per cobrir una força de creuers i destructors aliats i el portaavions nord-americà Ranger, durant l'operació Capdill, que va atacar el vaixell alemany davant Noruega. L'atac va enfonsar quatre vaixells mercants i en va danyar molt set més.

El 26 de desembre de 1943, el Duke of York va formar part d'un grup de treball que es va trobar amb el cuirassat alemany Scharnhorst davant del Cap Nord de Noruega. Durant el combat que va seguir, el Scharnhorst va tocar a Duke of York dues vegades amb poc efecte, però el mateix va rebre l'impacte de diversos obusos de 14 polzades del Duke of York, silenciant una de les seves torretes i colpejant una sala de calderes. Després d'escapar temporalment del foc pesat del Duke of York, Scharnhorst va ser colpejat diverses vegades per torpedes, el que va permetre al Duke of York tornar a obrir foc, contribuint a l'eventual enfonsament del Scharnhorst després d'una acció de carrera de deu hores i mitja de durada.

El 1945, el Duke of York va ser assignat a la flota britànica del Pacífic com a vaixell insígnia, però va patir problemes mecànics a Malta que li van impedir arribar a temps per veure qualsevol acció abans que el Japó es rendia.

Després de la guerra, el Duke of York va romandre actiu fins que va ser retirat del servei el novembre de 1951. Finalment va ser desballestat el 1957.